Comunitat Escolàpia del Verdum

  Cada 27 de novembre celebrem el patrocini de sant Josep de Calassanç. Aquest mateix dia de l0any 1948 es declarava Josep de Calassanç patró dels mestres i dels nois i noies estudiants de Primària i Secundària.  Per aquest motiu el 27 de novembre les entitats de l'Escola Pia fan festa major i també les comunitats.  A la nostra comunitat vàrem poder participar en el dia d'ahir en la trobada, aquesta vegada online, del claustre de professors de l'Escola Pia Luz Casanova del Verdum . Vam recordar el Salvador Riera, recentment traspassat, que va col·laborar a l'escola, vam fer nostra aquella frase de Calassanç: "Al bon mariner se'l coneix en la tempesta", tan adient pel temps de pandèmia que estem passant i vàrem oferir la nostra comunitat als educadors/es de l'escola, perquè puguin fer ús dels nostres espais sempre que els hi calgui.  A tots els nostres lectors, feliç dia de Sant Josep Calassanç, el nostre patró.

Dissabte 21 de novembre ens va arribar la trista notícia de la defunció d'en Salvador Riera, als 76 anys, tan conegut i estimat per moltes persones de casa nostra i de l'Escola Pia Luz Casanova.  L'Andreu Trilla, de la comunitat d'Igualada, ha fet aquest breu recordatori del Salvador, que de feina anys treballava a l'Escola Pia de Mexicali, Viceprovíncia escolàpia de Les Califòrnies, a Mèxic. Salvador Riera Mimó, escolapi fill d’Igualada, ens ha deixat. Després de poc més d’una setmana d’ingrés a la UCI de l’Hospital General de Mexicali (Baixa Califòrnia, Mèxic), la matinada d’aquest dissabte dia 21 de novembre hi ha mort. S’havia contagiat de la covid-19, amb els altres membres de la comunitat, però tots ja han sortit de la quarantena. Ell, en canvi, n’ha sortit «per dalt», fent un salt a una altra vida més definitiva. En Salvador era molt conegut i estimat. A Igualada, el seu pare, matalasser i músic, va morir quan ell era jovenet. La mare, vídua coratjosa, va arr

A la comunitat del Verdum tenim la trista sort de viure a un dels 7 punts de màxima contaminació de la ciutat de Barcelona I no és que es tracti d'una contaminació general, com la que patim tots els habitants de la ciutat, sinó que estem a 30 mestres d'una de les xemeneies contaminants de la ciutat: el fragment de Ronda de Dalt entre c/ Almansa i c/ del Mas Duran.  Entre aquestes dues cruïlles la Ronda de Dalt passa descoberta i per aquí surten els fums dels cotxes que vénen del Nus de la Trinitat o van cap al Nus; una autèntica xemeneia, vaja.  I a casa, en què ho notem? Fàcil: ens passem el dia traient una pols negra que ho envaeix tot. Encara no fa 1 hora que hem tret la pols i ja s'hi torna a notar.  A més, si algun dia es crema algun cotxe dins de la ronda (cosa que passa més habitualment del que us podeu pensar) de seguida la pols passa a tenir unes dimensions com de petit floc de neu que no triga a fer-se present dins de casa.  Ja veieu, als veïns d'aquesta zona,